LA NECESSITAT DE LA BIOLOGIA PER A UNA FORMACIÓ INTEGRAL EN L ENSENYAMENT SECUNDARI


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA NECESSITAT DE LA BIOLOGIA PER A UNA FORMACIÓ INTEGRAL EN L ENSENYAMENT SECUNDARI"

Transcripción

1 Ensenyament (Josep Clotet, ed.) Treballs de la SCB. Vol. 57 (2006) LA NECESSITAT DE LA BIOLOGIA PER A UNA FORMACIÓ INTEGRAL EN L ENSENYAMENT SECUNDARI David Bueno Departament de Genètica, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona Adreça per a la correspondència: David Bueno. Departament de Genètica, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, Barcelona. Adreça electrònica: RESUM Durant el procés d aprenentatge, tots els coneixement s han d iniciar i han de tenir com a punt de referència central l entorn més immediat del subjecte que participa d aquest pro cés. Els humans som, per davant de tot, ens biològics que vivim submergits en una bios fera. A més, actualment estem vivint l eclosió de l aplicació de la biologia en la nostra vida diària, en temes tan diversos com la biotecnologia, l ecologia, la biomedicina, l alimentació i l energia, entre molts altres. Això comporta que tots els ciutadans, tots els nostres estu diants, hagin de tenir un nivell mínim de coneixements biològics, adequats al seu nivell d estudis. Actualment l aprenentatge de la biologia en sentit ampli és obligatori des de l educació infantil fins al final de l educació secundària obligatòria. Però, per què no ho és al batxillerat, el qual serveix de base als estudiants de formació professional de grau supe rior i d universitat? En aquest article es discuteix la imperiosa necessitat que l aprenentatge de la biologia es mantingui també com a obligatori durant el batxillerat per a tots els nos tres estudiants, independentment de la via que triïn, com ja ho era fa uns anys, per tal de proporcionar a les noves generacions de ciutadans i de professionals una formació integral adequada per a una societat canviant culturalment i tècnicament. Paraules clau: biologia, batxillerat, societat, aprenentatge, formació integral. THE NECESSITY OF BIOLOGY FOR AN INTEGRAL FORMATION AT THE HIGH SCHOOL SUMMARY During the learning process, all knowledge must begin from the immediate surroun dings of the subject that participates in the process, who has to become the gravity point of the learning. We the humans are, first of all, biological beings who live within a biosphere.

2 184 D. BUENO Moreover, we are currently living the hatching of the Biology applied to our daily life, in many subjects ranging from biotechnology to ecology, biomedicine, nutrition, and energy, among many others. This fact entails that all citizens, that all students, need to have a minimum level of biological knowledge, according to their academic degree. Nowadays the learning of Biology in broad sense is obligatory from the pre-school to the completion of the obligatory secondary education. But, why is it not obligatory during the bachelor s degree, which must serve as the basis for the students involved in the superior degree of professional formation and the university? In this article, the urgent need that the lear ning of Biology become again obligatory during the bachelor s degree for all the students is discussed, independently of the academic route they follow, as it was several years ago, aiming to provide the new generations of citizens and professionals an integral formation suitable for a culturally and technically ever changing society. Key words: biology, high school, society, learning, integral formation. INTRODUCCIÓ Per poder sobreviure com a espècie les persones som, com tota la resta d éssers vius, biològicament egoistes. I, a més, tam bé som biològicament egocèntrics, la qual cosa ens permet sobreviure com a indivi dus. Només cal observar un nadó. Què és el primer que fa a la seva vida, a més de sa tisfer les necessitats més bàsiques? Obser var-se ell mateix, començant per les mans, els peus i, a poc a poc, tota la resta del seu cos. El primer contacte amb el seu entorn mental és, sense excepció, el seu cos mateix, un ens biològic. En certa manera està en la mateixa línia del que alguns autors, com R. Dawkins, han anomenat «el gen egoista», i que han explicat de manera certament taxa tiva: «Som màquines de supervivència, au tòmats programats a cegues amb la finalitat de perpetuar l existència dels gens egoistes que hostatgem a les nostres cèl lules» (Daw kins, 1989). Per tant, com l instint ja provoca en els nadons, és vital que els coneixements se centrin en nosaltres mateixos i en el nos tre entorn més immediat. Tota la nostra vida gira entorn de la biolo gia, des de la nostra formació a l úter matern fins a la mort per envelliment o malaltia, passant per l alimentació, la reproducció, la relació amb l entorn i la salut. A més a més, actualment, després d un segle xx durant el qual s ha produït la més gran contribució de coneixement científic a la solució de pro blemes de tota la història de la humanitat, el segle xxi es presenta com el de l apoteosi de la biologia aplicada a tots els camps, des de l ecologia a la biotecnologia, passant per l agricultura, la sanitat i l energia. I, al ma teix temps, la societat influeix cada cop més en el desenvolupament de la biologia, es pecialment en els camps més controvertits, com la biotecnologia, la genètica i la conser vació del medi ambient. Certament, per a la societat actual la biologia és més rellevant que mai. Imperiosament, la biologia, que es nodreix i rep aportacions de moltes altres disciplines científiques, com per exemple la química, la física, la geologia, la matemàti ca, la informàtica i la meteorologia, que li fan de base i la complementen, ha de for mar part de l educació integral de qualsevol ciutadà. LA BIOLOGIA EN ELS PLANS D ESTUDI Actualment, l educació obligatòria s ini cia l any que els alumnes celebren el seu sisè aniversari, amb 1r de primària. Abans d aquesta edat, si els pares ho desitgen (el

3 BIOLOGIA PER A UNA FORMACIÓ INTEGRAL EN L ENSENYAMENT SECUNDARI 185 més freqüent), la mainada pot rebre educa ció infantil (llar d infants i parvulari), on es treballen, junt amb la intercomunicació i els llenguatges (oral, matemàtic, corporal i mu sical), la descoberta de l entorn natural i so cial i la descoberta d un mateix, en la línia de la introducció del present article. A més, si hom examina els llibres de text de diver ses editorials veurà que el primer tema de l àrea de coneixement del medi del primer curs de primària és, sense excepció, el co neixement del cos propi (un ens biològic), contingut que es va repetint cíclicament en tots els cursos de primària en un grau de dificultat creixent, passant de conèixer, per exemple, senzillament què és una mà, als ossos i els músculs que li donen mobilitat. D aquesta manera, en acabar l educació pri mària tot l alumnat haurà tingut ja una pri mera presa de contacte amb diversos camps de la biologia, des de nocions d anatomia i fisiologia humanes fins als ecosistemes i microorganismes, passant per les primeres nocions de zoologia i botànica. La conscièn cia de la necessitat del coneixement biològic és clara des de les primeres etapes educa tives: cal situar l alumne en el seu context propi, el d un ésser viu. Durant l educació secundària obligatòria (ESO) la filosofia de l aprenentatge de la bi ologia no varia en essència, i es repeteixen de manera cíclica, dins l àrea de ciències, aquells continguts que es considera que tots els ciutadans han de tenir. No entraré a discutir si els assoleixen o no, ni quina és la millor manera que els assoleixin i els in tegrin en la seva quotidianitat, ni si aquests continguts mínims són els més adequats: són uns temes prou importants que han ser tractats de manera monogràfica i certa ment extensa. En els quatre cursos d ESO l alumnat aprofundeix en el coneixement dels éssers vius, la seva classificació i va rietat, la constitució cel lular i els elements bioquímics que els formen, la morfologia i fisiologia, la integració en el medi, els eco sistemes, les funcions vitals, l evolució i els mecanismes de l herència dels caràcters biològics, tot des d una perspectiva bàsica, molt elemental, adequada a l edat dels re ceptors d aquesta transmissió i descoberta de coneixement. Novament l alumnat ha quedat situat en el seu context propi, d és ser viu en una biosfera. Durant aquests cursos, l alumnat també assoleix un nivell mínim de geologia, quí mica i física, inclosos junt amb la biologia dins l àrea de ciències, i també de llengua (catalana, castellana i, com a mínim, una al tra llengua estrangera), literatura, ciències socials, tecnologia, matemàtiques, educació visual i plàstica, música, educació física i, si ho volen (o si les seves famílies ho desitgen), de religió. Acabats aquests estudis, l alum nat escull si opta per una formació profes sional de grau mitjà o per cursar batxillerat. En cas que triïn una formació professional, molts d ells no tornaran a tenir cap més con tacte acadèmic amb la biologia, tret dels que es formin per a un entorn de treball alimen tari, agropecuari, d educació o de ciències de la salut o de la naturalesa, els quals tre ballaran els continguts adequats necessaris per a la seva formació professional. Però no em vull centrar en les diversos opcions de formació professional, molt dirigides, com ha de ser, a capacitar l alumnat per a l exer cici qualificat de diverses professions, sinó al batxillerat, del qual han de sortir els fu turs estudiants de formació professional de grau superior i els universitaris. Segons la definició del Departament d Educació de la Generalitat de Catalunya, «Aquests estudis [els de batxillerat] són polivalents, integradors, flexibles i orienta dors. A més, pretenen que, en una societat culturalment i tècnicament canviant, es ga ranteixi la formació integral de l alumnat, és a dir, la seva maduració intel lectual i humana, l adquisició i la integració de nous sabers i habilitats, el contacte amb compo nents fonamentals de la civilització actual

4 186 D. BUENO Llengua, Història, Pensament, Ciència, Tecnologia i Art, l adquisició d una me todologia adient i una visió del món des de bases sòlides, a més de preparar per a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, homologables amb l entorn europeu i per a la vida laboral». De tota aquesta definició vull destacar una idea transcendental per a aquest article: formació integral de l alumnat en una societat culturalment i tècnicament canviant. Dins el batxillerat, els alumnes han de triar una d aquestes quatre vies: batxille rat artístic, d humanitats i ciències socials, de ciències de la naturalesa i de la salut, o de tecnologia. Cadascuna d aquestes vies presenta les seves àrees pròpies de conei xement específic, estructurades en assig natures obligatòries pròpies de la via i en assignatures optatives, a més d una sèrie d assignatures comunes a tot el batxillerat. Les assignatures comunes a totes les vies són les següents: llengües (catalana, caste llana i una altra llengua estrangera), litera tura catalana i castellana, filosofia, història i educació física. L obligatorietat d aquestes assignatures és molt lògica, ateses les característiques humanes en sentit ampli: som ens pensants comunicatius, creadors de cultura i hereus d una història, la qual cosa justifica plena ment l estudi de les llengües (ens comunica tius), la filosofia (ens pensants), les literatu res (ens creadors de cultura) i la història (ens hereus d un passat). També és lògica l edu cació física, tal com amb encert han recone gut sempre els clàssics (mens sana in corpore sano). Però d aquesta mateixa lògica destaca una sorprenent absència, perquè abans que ens pensants comunicatius, creadors de cultura i hereus d una història, les persones som, en la nostra base, en l essència més ín tima, ens biològics. Per què, doncs, no hi ha una assignatura de biologia comuna a totes les vies? Podrem desenvolupar plenament la nostra «maduració intel lectual i huma na», i tenir una «visió del món des de ba ses sòlides», com estableix el Departament d Educació, si no considerem la base del que som, uns éssers vius? Ens podrem preparar bé per als «estudis posteriors, tant professi onals com universitaris», com també afirma el Departament d Educació, si ignorem la nostra essència més íntima, que condiciona la nostra vida en el sentit més ampli de la paraula (salut, reproducció, alimentació, re lació amb l entorn)? Ens estarem formant de manera integral per a una societat cultural ment i tècnicament canviant en ple apogeu de la biologia i la biotecnologia aplicades? Aquestes preguntes les il lustraré tot se guit. Primer, però, cal fer un repàs històric sobre la formació en biologia dels darrers plans d estudi i el percentatge d alumnes que actualment la cursen. LA BIOLOGIA EN ELS ESTUDIS SUPERIORS PREUNIVERSITARIS: EVOLUCIÓ HISTÒRICA Un aspecte que també cal considerar és l evolució històrica de l aprenentatge de bi ologia en els estudis superiors preuniversi taris, des de dos punts de vista diferents. En primer lloc, com ja s ha dit, els plans d estudi actuals preveuen la biologia com a assignatura dins la via de ciències de la naturalesa i de la salut, però no pas en cap altra de les vies. Els plans d estudis ante riors a la implantació de l ESO preveien una educació general bàsica (EGB) de vuit cursos, a la qual seguia un batxillerat uni ficat polivalent (BUP) de tres cursos més i, finalment, un curs d orientació università ria (COU), amb l EGB com a únic obligatori. Dins aquest pla, l aprenentatge de biologia estava previst com a obligatori per a tots els alumnes fins a 2n de BUP, mentre que en 3r de BUP i COU els alumnes triaven la via de ciències o la de lletres. Si es triava ciènci es, la biologia era obligatòria en 3r de BUP,

5 BIOLOGIA PER A UNA FORMACIÓ INTEGRAL EN L ENSENYAMENT SECUNDARI 187 però tan sols optativa en COU. Si es triava lletres no es podia continuar la formació biològica. Com es pot veure, la situació no era gaire diferent de l actual, amb els dos darrers cursos abans d incorporar-se a la universitat sense una biologia comuna obli gatòria. Però la situació no ha estat sempre aquesta. Abans de la implantació del BUP i el COU, el pla d estudis preveia, entre la fi nalització del batxillerat i la incorporació a la universitat, un curs de preuniversitari en què la biologia era matèria obligatòria per a tots els estudiants, independentment de l orientació professional que prenguessin després. És a dir, que en determinats plans d estudis ja ha existit una biologia comuna obligatòria per a tots els estudiants fins a la finalització dels seus estudis preuniver sitaris. L altre aspecte que vull considerar és l evolució del nombre d estudiants de bio logia en batxillerat dins el pla d estudis vi gent, entre el curs , en què es va aplicar de manera pilot, i actualment, tenint ben present que només els alumnes de la via de ciències de la naturalesa i la salut po den cursar-la. Les dades, que fan referència exclusivament a l alumnat de Catalunya, es presenten de dues maneres diferents (vegeu la figura 1): com a percentatge d alumnes de 2n de batxillerat matriculats a la via de ci ències de la naturalesa i la salut respecte de la totalitat d alumnes d aquest curs, i com a percentatge d alumnes que han realitzat l examen de biologia a les proves d accés a la universitat (PAU) respecte del total d alum nes que s hi han presentat. L ideal, per des comptat, hauria estat disposar directament del nombre real d alumnes que han cursat l assignatura de biologia, però aquesta dada no està centralitzada, sinó atomitzada entre els diversos instituts de batxillerat del país. La figura 1 mostra clarament que la pro porció d alumnes que s han matriculat en la via de ciències de la naturalesa i la salut ha anat disminuint progressivament, des del 31,7 % del curs fins al 25,68 % del curs De la mateixa manera, la proporció d alumnes que han realitzat l examen de biologia a les PAU també ha disminuït, encara que aquesta disminució ha estat menor, del 27,12 % en el curs al 24,86 % del curs Aquesta disminució percentual en el nombre d alumnes que cursen biologia es podria atribuir a la percepció social de la utilitat d aquests estudis a l hora de trobar feina, que ha anat en detriment de les cièn cies conegudes popularment com a bàsiques en favor de les aplicades, la qual cosa mereix una reflexió profunda per part de les uni versitats i facultats que imparteixen aquest tipus de carreres universitàries, que han de valorar la consideració de la percepció que els estudiants i la societat en general tenen de la ciència, i més tenint en compte l afir mació que feia a la introducció: el segle xxi es presenta com el de l apoteosi de la biolo gia aplicada a tots els camps. Cal ser consci ents que la biologia és cada cop més present en la nostra vida diària, malgrat que potser encara no s acabi de percebre del tot. PER QUÈ CAL UNA BIOLOGIA COMUNA AL BATXILLERAT Independentment del nombre d estudi ants que actualment cursen l assignatura de biologia, i com es desprèn de les pregun tes retòriques anteriors i del fet que en els cursos equivalents al batxillerat actual cor responents a plans d estudis anteriors (pre universitari) es cursés de manera obligatò ria una assignatura de biologia, crec que és molt recomanable i fins i tot imprescindi ble per a la formació integral, no tan sols de qualsevol professional, sinó també per a tot ciutadà, una bona formació biològica, no solament obligatòria en els estudis an teriors al batxillerat, com es fa actualment, sinó també durant el batxillerat, indepen

6 188 D. BUENO dentment de la via escollida, de manera equivalent a l aprofundiment en llengües, literatures, història i pensament (filosofia) que s aplica en els plans d estudi actuals. A part de la necessitat i, fins i tot m atreviria a dir, del dret que tenim (que els nostres es tudiants tenen) de conèixer-nos a nosaltres mateixos com a ens biològics englobats en una biosfera, la importància d aquests co neixements es pot desglossar en una sèrie de punts, que tractaré a continuació a tall d exemple. Alguns són certament obvis. D altres espero que representin una visió diferent de les concepcions socials majori tàries. En tot cas, són senzillament alguns (pocs) exemples per il lustrar la necessitat d una biologia comuna per a tots els estudi ants de batxillerat. Biologia per a professionals de la salut Un dels camps en què la biologia té un innegable paper vertebrador és el dels pro fessionals de la salut (medicina, inferme ria, farmàcia...), els quals necessiten, per incorporar-se als estudis professionals o universitaris, uns coneixements adequats que els permetin aprofundir en els diver sos aspectes de la morfologia, la fisiologia i la diversitat humana. En aquest sentit, els coneixements adquirits durant el batxillerat els han de servir de base sòlida per conèi xer la dimensió evolutiva de la diversitat humana actual aplicant criteris neodarwi nistes (i fugint dels malauradament massa sovint emprats criteris lamarckians), i la di nàmica genètica de les poblacions humanes actuals i les seves implicacions biològiques i socials (genètica bàsica, genètica de pobla cions i evolució), per saber valorar l efecte de nous entorns sobre la salut (ecologia, va riabilitat genètica, mutació), per diferenciar entre els components ambientals i genètics en qualsevol malaltia (genètica bàsica), per entendre les aplicacions i implicacions de les noves teràpies mèdiques (biotecnolo gia), per comprendre les bases fisiològiques de la salut i la malaltia (biologia cel lular i bioquímica), per valorar la transversalitat dels experiments realitzats en models ani mals (zoologia, evolució) i per manipular mostres d origen orgànic, per exemple en diagnòstic clínic, entre molts altres conei xements que hauran d adquirir durant els seus estudis professionals o universitaris, i que hauran d aplicar correctament amb posterioritat. Biologia per a professionals del medi ambient Un altre camp en què la biologia té per motius obvis el paper central és el del medi ambient, a través dels diversos estudis uni versitaris i de mestratge (master) centrats en les ciències mediambientals en totes les seves vessants, des de l anàlisi i gestió d aigües i residus a la conservació d espè cies i espais naturals, entre moltes altres. En aquest sentit, els coneixements adquirits durant el batxillerat els han de servir de ba se sòlida per conèixer l estructura i el funci onament bàsics dels ecosistemes i la biosfe ra (ecologia), els organismes que els formen (zoologia, botànica i microbiologia) i la seva interrelació amb el medi físic (nocions de geologia), la dimensió evolutiva d aquests organismes i la seva coevolució amb criteris neodarwinistes (evolució, genètica bàsica), la composició genètica de les poblacions i la seva diversitat (genètica de poblacions), els efectes dels elements naturals i dels re sidus sobre els éssers vius (mutacions) i les possibilitats que la biotecnologia ofereix per mantenir, estabilitzar i reparar el medi ambient (biotecnologia), entre molts altres coneixements que hauran d adquirir i que hauran d aplicar correctament amb posteri oritat.

7 BIOLOGIA PER A UNA FORMACIÓ INTEGRAL EN L ENSENYAMENT SECUNDARI 189 Biologia per a professionals del disseny En una societat industrial fortament ur bana, un dels principals reptes és fer com patibles el creixement inherent a aquesta amb el respecte i la cura pel medi ambient, en el qual som immersos i del qual rebem múltiples beneficis; el que es coneix com a desenvolupament sostenible. Una de les activi tats que més diners i llocs de treball mou és la del disseny, entès en sentit ampli, la qual cosa inclou la construcció d infraestructu res, indústries i habitatges. L enginyeria, per exemple, que es defineix com el disseny, la construcció i la utilització d estructures i maquinària segons principis científics, in clou el disseny d una amplíssima varietat d elements, molts dels quals, si no tots, inte raccionen amb la natura. Per exemple, quin efecte tenen els gasos de combustió sobre el clima, i com pot influir aquest sobre un ecosistema concret? O, què passa si una car retera talla un corredor natural? Quin pot ser l efecte sobre la fauna i la flora d un riu i dels seus marges si en desviem part de l ai gua? Quanta aigua en podem desviar sense malmetre aquest entorn? Quina estructura d habitatges ha de tenir l ampliació d una zona urbana per integrar-se en el seu en torn natural? És biodegradable un nou ma terial produït, o hem de preveure n la reco llida selectiva i l eliminació? Es podrien fer tantes preguntes com hom volgués al vol tant d aquest tema, preguntes que qualse vol dissenyador (enginyer, arquitecte...) s ha de fer i ha de respondre satisfactòriament abans de concloure el seu treball. Es tracta, en definitiva, de no viure d esquena a la na tura, sinó de projectar amb la natura. En aquest sentit, els coneixements adqui rits durant el batxillerat els han de servir de base sòlida per conèixer l estructura i el funcionament bàsics dels ecosistemes i la biosfera (ecologia), per poder predir i mini mitzar els efectes de qualsevol disseny, els organismes que els formen (zoologia, botà nica i microbiologia) i la seva interrelació amb el medi físic (ecologia, incloent-hi no cions de geologia), els efectes dels materials utilitzats sobre aquest conjunt, tant dels bi odegradables com dels que no, per preveure % Curs acadèmic Alumnes de 2n de Batxillerat que cursen la via de Ciències de la Naturalesa i de la Salut Alumnes de Batxillerat que han realitzat l'examen de Biologia a les PAU Figura 1. Comparació del percentatge d alumnes de 2n de batxillerat que han cursat la via de ciències de la naturalesa i de la salut i que han realitzat la prova de biologia en les PAU entre els cursos acadèmics i

8 190 D. BUENO el seu magatzematge i eliminació, i un llarg etcètera de casos ben reals i necessaris. Biologia per a la ciutadania De ben segur que a molts altres profes sionals a part dels esmentats els seria molt útil, de fet, necessari, un coneixement bi ològic més profund del que poden adqui rir fins a les acaballes de l ESO. Hi ha el cas relativament recent d un jutge que va considerar que un abocament tòxic il legal al riu Besòs no era constituent de delicte perquè al tram on va passar el riu «ja era mort». Però no crec que faci falta entrar en més detalls. Amb uns quants casos com a exemple n hi ha prou per fer-se a la idea que no és que visquem amb la natura, sinó que en som part, i que en moltes professions cal tenir-ho ben present. Per tant, si som part de la natura, si som ens biològics, aquests coneixements bàsics també són necessaris per a tota la ciutadania. Un parell de casos per il lustrar-ho, un centrat en nosaltres ma teixos i un altre en el nostre entorn. Com a ens biològics, la nostra vida és un canvi continu, de la infantesa a la vellesa, durant el qual l estat de la nostra salut és variable. Qui no ha anat mai al metge? De ben segur un coneixement biològic de les causes de la salut i la malaltia ajudaria a tothom a vetllar amb més eficiència per la salut pròpia (fisiologia, morfologia...), i als professionals de la medicina també els re sultaria més fàcil explicar als pacients les causes de les seves malalties i les prevenci ons o remeis que cal aplicar-hi. Respecte al nostre entorn, cal tenir ben present que la salut de la biosfera és un re flex de la nostra salut com a individus i com a espècie, per la qual cosa és responsabili tat de tothom vetllar pel seu manteniment. Això implica, per exemple, fer un reciclatge correcte dels materials i les deixalles, per la qual cosa un coneixement més profund del funcionament dels ecosistemes i les causes de la seva possible degradació contribuirien a aquesta fita comú. O per exemple, per què no és gens convenient anar amb bicicleta de muntanya fora pistes? Per què cal conduir sense acceleracions ni frenades brusques? Si tota la ciutadania tingués mínimament clares aquestes qüestions, la qualitat del medi ambient seria molt superior a la que ara tenim. I no és una utopia: només cal observar la conscienciació que hi ha en al guns països i l alt nivell i qualitat de vida que han assolit, com per exemple a Suïssa i a Austràlia, on la protecció del medi am bient és certament una tasca col lectiva, no tan sols de les institucions. Biologia per al futur Finalment, com deia a la introducció, el segle xxi es presenta com el de l apoteo si de la biologia aplicada a tots els camps, des de l ecologia a la biotecnologia, passant per l agricultura, la sanitat i l energia. Ali ments transgènics, cèl lules mare i medici na regenerativa, biocombustibles, bacteris bioremediadors genèticament manipulats, plàstics biodegradables, noves generacions de vacunes i antibiòtics, conservació dels recursos genètics, pèrdua de biodiversitat...; qui no ha sentit parlar de tots aquests te mes, molts envoltats de polèmica? Són peri llosos els aliments transgènics? Què és una cèl lula mare? Què vol dir biocombustible? Cal invertir diners en la conservació de re cursos genètics? Moltes d aquestes pregun tes generen polèmiques ben enceses, amb informes contradictoris i opinions massa sovint fora de lloc. Per descomptat, no es tracta que un estu diant en acabar batxillerat pugui respondre totes aquestes preguntes, sinó, parafrasejant un altre cop el Departament d Educació, que «es garanteixi la formació integral de l alumnat, és a dir, la seva maduració intel

9 BIOLOGIA PER A UNA FORMACIÓ INTEGRAL EN L ENSENYAMENT SECUNDARI 191 lectual i humana, [...] l adquisició [...] d una visió del món des de bases sòlides, a més de preparar per a estudis posteriors, tant professionals com universitaris». És a dir, capacitar-lo perquè pugui entendre aques tes noves tecnologies a mesura que es vagin aplicant i fent més quotidianes, afavorint el desenvolupament de la seva opinió científi ca, amb bases reals i sòlides. COROL LARI La biologia és cada cop més present en la nostra vida diària, encara que pugui haverhi persones que no ho acabin de percebre així. De la mateixa manera que la llengua, la filosofia, la història i la literatura formen part de la formació integral de qualsevol es tudiant atesa la nostra condició d ens pen sants creadors i consumidors de cultura, també la biologia n ha de formar part, atesa la nostra condició innegable d ens biològics, creadors i consumidors de «biologia». AGRAÏMENTS Al Departament d Educació i Univer sitats i a l Oficina de Gestió de les Proves d Accés a la Universitat per facilitar-me les dades d alumnes matriculats els darrers set anys. A na Maria Tricas, per la revisió críti ca del manuscrit. NOTA FINAL Un mesos després de la redacció i accep tació d aquest article es va aprovar el nou currículum de batxillerat, el qual preveu una nova assignatura obligatòria per a 1r de batxillerat sobre ciència per al món contemporani. Aquesta nova assignatura, pen sada per proporcionar elements de debat i reflexió sobre ciència a tots els estudiants, inclou alguns aspectes de biologia, els rela tius a les temàtiques possiblement més con trovertides, com els aliments transgènics i l ús de cèl lules mare, però no inclou, a cri teri d aquest autor, tots els aspectes mínims de biologia que qualsevol estudiant hauria de conèixer per desenvolupar la seva activi tat professional, atesos els criteris i elements de reflexió esmentats en aquest article. BIBLIOGRAFIA Coromines, E.; Bisquerra, R.; Álvarez, M. (2002). Quadern d orientació professional. Barcelona: Gener alitat de Catalunya, Departament d Ensenyament. Dawkins, R. (1989). El gen egoísta: las bases biológicas de nuestra conducta. Barcelona: Salvat Ciencia. Generalitat de Catalunya, Departament d Educació i Universi tats