DECLARACIÓ AMBIENTAL GESTIÓ AMBIENTAL DEL MERCAT DE PALAFRUGELL


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "DECLARACIÓ AMBIENTAL GESTIÓ AMBIENTAL DEL MERCAT DE PALAFRUGELL"

Transcripción

1 DECLARACIÓ AMBIENTAL GESTIÓ AMBIENTAL DEL MERCAT DE PALAFRUGELL

2 Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell Declaració ambiental ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 3 2. PRESENTACIÓ Dades generals El municipi de Palafrugell Abast del Sistema de Gestió Ambiental Agents i serveis que actuen en la gestió del mercat Requisits aplicables a la gestió del mercat 9 3. POLÍTICA AMBIENTAL Introducció Política Descripció del sistema de gestió ambiental ASPECTES AMBIENTALS Identificació dels aspectes ambientals OBJECTIUS, FITES I PROGRAMES DE GESTIÓ AMBIENTAL Evolució del comportament ambiental REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS AMBIENTALS Requisits legals Formació i sensibilització ambiental ALTRES DADES D INTERÈS DE L ORGANITZACIÓ EN RELACIÓ AMB EL MEDI AMBIENT

3 Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell Declaració ambiental INTRODUCCIÓ La preocupació i/o sensibilització dels veïns vers el medi ambient, i la consciència per part de l Institut de Promocio Econòmica de Palafrugell (IPEP) i de l Ajuntament de Palafrugell de la importància del mercat en l àmbit social i econòmic de Palafrugell, fa que dins les polítiques de gestió hi hagi un apartat especial per a la gestió ambiental del mercat municipal. L IPEP, que va iniciar la seva activitat el dia 1 de gener de 2005, és un òrgan autònom de caràcter administratiu creat per l Ajuntament de Palafrugell, amb personalitat jurídica pública descentralitzada i patrimoni propi i independent. Aquest institut té com a objectius la promoció d'activitats econòmiques en l'àmbit de l'empresa, el territori i les persones; i tot el referent al desenvolupament local que es concreta en la promoció turística, comercial, industrial, en serveis a les persones i en el foment d'infraestructures i activitats diverses. Així mateix, aquest òrgan gestiona el mercat municipal per delegació del Ple de l Ajuntament de Palafrugell celebrat el 29 de setembre de A nivell d Ajuntament, l any 2001 es va redactar i aprovar el Pla d Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) de Palafrugell, amb el suport de la Diputació de Girona, com a part del procés de l Agenda 21. El 2008 l Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell, amb el suport de les Regidories de Medi Ambient i Activitat Econòmica de l Ajuntament de Palafrugell, va impulsar els treballs per a la implantació d un Sistema de Gestió Ambiental del Mercat Municipal (carn, peix, fruita i verdura i altra alimentació), d acord amb el Reglament Europeu d Ecogestió i Ecoauditoria (EMAS) i la norma internacional ISO L objectiu d aquesta actuació és aconseguir noves pautes en la presa de decisions i mètode de treball en benefici del medi ambient i afavorir que l Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) i els seus serveis siguin percebuts pels seus ciutadans i parts interessades com una organització respectuosa amb el medi ambient, el que produirà una millor sensació entre les persones que gaudeixen de les seves instal lacions i serveis. També es vol garantir el compliment de la legislació vigent i difondre la informació pertinent als usuaris i grups d interès. L any 2009 l Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell va portar a terme una diagnosi ambiental del mercat municipal de Palafrugell per tal de conèixer els tipus de riscs ambientals que es poden produir en aquests espais, i així poder realitzar posteriorment uns protocols d emergència ambiental per tal d actuar de manera immediata i satisfactòria en cas de produir-se qualsevol incident. Aquest document constitueix la Declaració Ambiental i té per objecte facilitar al públic i a qualsevol part interessada la informació sobre l impacte i l acompliment ambiental de la gestió municipal al mercat municipal de Palafrugell. L IPEP posa a disposició pública la seva Declaració a través de diversos canals de comunicació: dependències pròpies, a l Àrea de Medi Ambient de l Ajuntament de Palafrugell i als llocs web i

4 2. PRESENTACIÓ 2.1. Dades generals El Sistema de Gestió Ambiental del Mercat Municipal (carn, peix, fruita i verdura) és gestionat per l Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP), un òrgan autònom de caràcter administratiu creat per l Ajuntament de Palafrugell, amb personalitat jurídica pública descentralitzada. Aquest institut es va crear l 1 de gener de 2005 amb l objectiu d agrupar i gestionar d una manera més eficaç totes les àrees que formen part de l entorn econòmic del municipi: comerç, turisme i indústria, i té la delegació per part del Ple de l Ajuntament de Palafrugell per a dur a terme la gestió del mercat municipal. L Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell s encarrega de la direcció tècnica del Sistema, juntament amb l Àrea de Medi Ambient de l Ajuntament de Palafrugell. Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) C/Major, 1 Can Rosés Palafrugell Tel Fax Adreça electrònica: Àrea de Medi Ambient C/ Cervantes, Palafrugell Tel Fax Adreça electrònica: Persones de contacte: Eva Torres: Responsable de promoció i mercats (IPEP) Rut Palomeque: Responsable de medi ambient del sistema (Àrea de Medi Ambient) 2.2. El municipi de Palafrugell Palafrugell està situat al Baix Empordà a la província de Girona (vegeu fig. 1), amb una extensió total de 26,6 km

5 Imatge 1.- Detall de la situació geogràfica de Palafrugell Es troba al cor geogràfica de la Costa Brava i el seu terme municipal està situat entre el massís de les Gavarres i muntanyes de Begur, espais naturals protegits i d una bellesa excepcional. El municipi està distribuït entre la vila de Palafrugell, els poblaments rurals de Llofriu, Ermedàs i Santa Margarida, i els nuclis mariners de Calella, Llafranc i Tamariu (vegeu fig. 1 i fig 2). En l àmbit comarcal, és el municipi amb major població amb habitants (Idescat, 2010). Tanmateix, els nuclis costaners pateixen una forta estacionalitat. Durant aquest període estival la població es pot triplica, la qual cosa implica que tots els serveis públics cal dimensionar-los respecte aquesta estacionalitat. Imatge 2.- Aerofotogarfia de la vila de Palafrugell 2.3. Abast del Sistema de Gestió Ambiental L Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell ha establert el Sistema de Gestió Ambiental dissenyat i implantat en el Mercat de Palafrugell. L abast del sistema de gestió ambiental del mercat implica el mercat de la carn, el - 5 -

6 mercat del peix i el mercat de la fruita, verdura i altra alimentació, tant per a les parades del mercat diari com les del mercat setmanal. Tot seguit es detalla més exhaustivament l abast d aquest sistema de gestió que queda definit des de quatre àmbits diferents: Abast territorial El Mercat de Palafrugell disposa de dos espais de comercialització tancats en edificis coberts i d una part directament a l exterior. Tot aquest conjunt del mercat ocupa 3293,3 m², dels quals 943,4 m² són construits. Tot seguit es desglossen les diferents àrees del mercat diari i setmanal dins del sistema (vegeu plànol 1): 1.- Edifici del Mercat del Peix, situat al C/ Pi i Margall, i disposa d una superfície de 457,40 m² (remodelat actualment a abril de 2011) 2.- Edifici del Mercat de la Carn, situat al C/ Pi i Margall, i disposa d una superfície de 486 m². 3.- Exterior amb les parades dels comerciants ubicades en els següents carrers: - Espai sota cobert al costat de l edifici del Peix, amb una superfície de 249,90 m² - C/ Pi i Margall (des de Plaça Nova i fins al C/ Begur), amb una superfície de 850 m 2 per a la venda del mercat diari i 850 m 2 per a la venda del mercat setmanal, és a dir, un total de 1700 m 2. - C/ dels Valls (des del C/ Pi i Margall fins al C/ Raval Superior), amb una superfície de 400 m 2 Plànol 1.- Abast territorial del sistema de gestió del mercat de Palafrugell - 6 -

7 Abast en relació amb els serveis i activitats A continuació es detallen les activitats comercials i els serveis que engloba l abast del sistema de gestió ambiental: - El mercat del Peix ha estat remodelat de manera integral entre finals del 2010 i principis del En aquest edifici s ubiquen les parades de peix i marisc (vegeu fig. 3). Imatge 3.- Imatges dels dos edificis corresponents al mercat del peix (a l esquerra) i al mercat de la carn (a la dreta) - El mercat de la Carn es va construir el 1901 i va ser restaurat el Es tracta d un edifici catalogat com a Nivell 1 de Protecció Integral dins del Pla especial de protecció i intervenció en el patrimoni històric de Palafrugell (PEPIPHP). En aquest edifici s ubiquen les parades dedicades a la venda de carn, embotits, formatges i servei de cafeteria, entre altres (vegeu fig. 4). - El mercat exterior, format per parades muntades al carrer i a la zona coberta al costat de l edifici del peix. Aquestes parades es dediquen principalment a la venda de fruita i verdura, però també trobem parades dedicades a la venda d altres productes d alimentació (com les olives, la mel, els embotits, etc) i també floristeries (vegeu imatge 4). Imatge 4.- Mercat exterior de fruita i verdura - 7 -

8 Queda totalment exclòs de l abast del Sistema de Gestió Ambiental les parades dedicades a la venda de roba o altres objectes diversos Abast temporal El Mercat de Palafrugell adapta els seus serveis a la vida del ciutadà i del visitant, per aquest motiu existeixen dos tipus de mercat durant la setmana: - El Mercat Diari està obert de dimarts a diumenge i engloba el Mercat del Peix, cobert del peix, el Mercat de la Carn i el mercat exterior al C/ Pi i Margall (des de Plaça Nova i fins al C/ de la Tarongeta) Durant l estiu (període de 6 setmanes) el Mercat Diari també obre els dilluns, a excepció del mercat del Peix. Aquest mercat va tenir en funcionament 53 parades durant l any El Mercat Setmanal s organitza els diumenges i inclou Mercat del Peix, cobert del peix, el Mercat de la Carn i el mercat exterior en tot el seu abast territorial. Aquest Mercat va tenir en funcionament 121 parades el primer semestre de 2010 i 124 parades el segon semestre de l any. L horari d obertura al públic és de 8:00 h a 13:00 h, tenint en compte que els comerciants arriben abans per preparar les parades pel mercat Abast de la gestió L Àrea de promoció i mercats de l IPEP s encarrega de la gestió global del mercat. Concretament les activitats del mercat poden ser gestionades per l IPEP o bé pels propis comerciants: Mercat del Peix (imatge 5): Activitats controlades per l IPEP i l Ajuntament: Consum elèctric i manteniment de la instal lació de baixa tensió Consum d aigua Neteja de les instal lacions (passadissos, magatzem i lavabos) Manteniment de la il luminació interior i exterior Manteniment dels mitjans contra incendis Control de plagues Recollida de residus Manteniment del clavegueram - 8 -

9 Activitats controlades pels propis comerciants: Venta de peix Neteja de les parades Classificació dels residus generats Mercat de la Carn: Imatge 5.- Parades del mercat del peix Activitats controlades per l IPEP i l Ajuntament: Manteniment de la instal lació de baixa tensió Neteja de les instal lacions (passadissos, magatzem i lavabos) Manteniment de la il luminació interior i exterior Manteniment dels mitjans contra incendis Control de plagues Recollida de residus Manteniment del clavegueram Activitats controlades pels propis comerciants: Venta de carn Consum elèctric Neteja de les parades Classificació dels residus generats 2.4. Agents i serveis que actuen en la gestió del mercat L IPEP realitza la gestió del mercat, però hi ha tasques que són compartides per diferents àrees de l Ajuntament de Palafrugell: Àrea Personal Horari Activitat Regidoria de Comerç i Direcció de l IPEP i del 1 - Promoció SGA IPEP 4 De 9 a 14 i de 16 a 19 Gestió del Mercat i de les concessions de les parades Medi Ambient 2 De 7:45 a Coordinació SGA i responsabilitat tècnica - 9 -

10 Neteja, jardineria, Serveis Municipals 5 De 7:30 a enllumenat, concessions i manteniment serveis Policia Local Variable - Vigilància i informació Gestió del pla de Recursos humans i 2 De 7:45 a 14,45 formació i contractes secretaria amb proveïdors Així mateix, hi ha una sèrie d empreses externes contractades per l Ajuntament per a la gestió i manteniment dels diferents serveis i activitats que s ofereixen al mercat, les quals es mostren a continuació: Servei extern Personal Horari Activitats UTE Sanejament Neteja via pública i Variable De 6 a 12 Palafrugell recollida residus Pere Giralt Sagrera, S.A. 3 variable Brigada de manteniment Gestió Ambiental de Recollida FORM i cartró 4 variable Residus, SL comercial Stop Plagues, SL 4 variable Control de plagues Eulen Variable variable Neteja instal lacions interiors Emte Fire Variable variable Manteniment extintors 2.5. Requisits aplicables a la gestió del mercat El Sistema estableix una metodologia que permet la identificació dels requisits ambientals que afecten a la gestió del mercats. Aquests requisits, tant legals com d altre tipus, són acomplerts sense excepció per part de l IPEP en tot l àmbit del sistema. El propi sistema també té els mecanismes necessaris perquè aquesta identificació de requisits ambientals sigui actualitzada periòdicament. En l apartat 7 d aquesta Declaració s analitza el compliment de cada requisit legal. 3 POLÍTICA AMBIENTAL 3.1. Introducció La Política Ambiental és on es defineixen els objectius generals i principis d acció de l Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell respecte al medi ambient, en la gestió municipal del mercat. La Política inclou el compliment de tots els requisits reglamentaris pertinents relatius al medi ambient i el compromís de millorar de manera continuada el comportament ambiental. La Política Ambiental és la base per establir i revisar els objectius i programes concrets de millora del desenvolupament ambiental, de les activitats de gestió municipal que es duen a terme al mercat. A continuació es presenta la Política Ambiental de l Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell, la qual és consultable en els llocs web ( i i en els taulells oficials d anuncis. El dia 20 d octubre de 2009 l alcalde de Palafrugell va aprovar la política ambiental, i a 16 d abril de 2013 es va fer la primera revisió i que actualment continua essent vigent

11 3.2. Política 3.3. Descripció del sistema de gestió ambiental L Ajuntament estableix el SGA com una eina per assegurar el funcionament dels serveis de gestió municipal del mercat d acord amb el respecte al medi ambient i a l acompliment de la legislació vigent, i de manera coherent amb la Política de Medi Ambient. El Sistema de Gestió Ambiental del mercat de Palafrugell s ha desenvolupat segons el Reglament 1221/2009 de la Unió Europea relatiu a la participació voluntària d organitzacions a un sistema comunitari de gestió i auditories mediambientals (EMAS III). L abast del SGA és el que s ha definit en l apartat 2.3 d aquesta declaració

12 Per definir i documentar els requisits de les normes d aplicació i les seves relacions, s han definit procediments i instruccions que proporcionen la guia pel desenvolupament del Sistema i permeten obtenir els registres que evidencien el seu funcionament i compliment. El sistema estableix la necessitat de registrar i arxivar els documents, els quals són generats com a conseqüència del desenvolupament de les diferents actuacions al mercat. Aquests documents pretenen demostrar que aquestes actuacions es realitzen d acord amb els requisits del sistema i amb el grau de compliment d objectius i fites. Aquests documents són els registres. Amb l objectiu de conèixer l estat d implantació del Sistema de Gestió es realitzaran periòdicament auditories. La Revisió del Sistema és l etapa final del cicle de control de gestió mediambiental. Aquesta revisió es realitza per complir amb el compromís de millora contínua. També es revisen periòdicament els objectius, fites i programa. A més a més, el Sistema està dotat de diferents mecanismes de revisió, on s identifica la necessitat d actualitzar i/o desenvolupar documentació, amb la finalitat d assegurar el correcte funcionament del sistema, i per extensió, de la gestió municipal del mercat. L evolució del comportament ambiental es pot seguir mitjançant els indicadors establerts per cada aspecte ambiental. L organigrama funcional és el següent: 4. ASPECTES AMBIENTALS Un aspecte ambiental és aquell element de les instal lacions, equips, activitats, productes o serveis de l organització que pugui interactuar amb el medi ambient

13 Identificació dels aspectes ambientals El representant de l Àrea de Medi Ambient s encarrega d identificar els aspectes ambientals directes i indirectes generats pels serveis i les activitats que es desenvolupen en l abast del SGA. Aquesta identificació es fa atenent a les condicions normals i anormals de funcionament, així com també a les condicions d emergència o potencials, per a continuació fer-ne una avaluació. Es diferencien entre els aspectes ambientals directes, que són aquells sobre els quals l IPEP o l Ajuntament de Palafrugell hi tenen plena capacitat d influència, i els aspectes ambientals indirectes, que són aquells sobre els quals no s hi té capacitat plena d influència i s hi incideix de manera indirecta. Els aspectes significatius són: Directes - Generació de residus de fusta - Generació de residus d envasos - Generació de residus de rebuig - Generació de residus especials - Consum de materials productes de neteja La resta d aspectes ambientals han estat no significatius. 5. OBJECTIUS, FITES I PROGRAMES DE GESTIÓ AMBIENTAL El Programa de Gestió Ambiental defineix uns objectius en base amb l avaluació d aspectes ambientals significatius, als requisits legals que afecten l activitat del mercat i als suggeriments dels comerciants, considerant la viabilitat econòmica i tècnica, les millors opcions tecnològiques i les noves activitats o impactes que generi l activitat i les no conformitats obertes. Els objectius i fites concretes es revisen regularment per part de la Direcció del SGA i de la Comissió de Gestió i Seguiment. Valoració del programa p d objectius Objectiu 1 Ampliar al 100% de les parades del mercat dins l'àmbit de SGA el sistema recollida de residus Assolit Fita 1.1- Ampliar el model de recollida selectiva en el mercat del diumenges amb l'entrada en vigor del nou contracte de recollida d'escombraries. Indicador: Nombre de visites de sensibilització La previsió d'adjudicació del contracte d'escombraries va quedar modificada per la presentació d'un recurs d'una de les empreses concursants. Per aquest motiu, s ha hagut de reiniciar de nou el concurs per l adjudicacció del nou contracte de residus i neteja viària i per tant encara no s'ha pogut i per tant encara no s'ha pogut fer extensiva la recollida selectiva a les parades del mercat setmanal

14 Objectiu 2 Millorar l'eficiència energètica del mercat de la carn. Reduir un 38% en consum elèctric Assolit Fita 2.1- Substituir les làmpades d halogenurs metàl lics de 150 W de potència i els balasts convencionals Indicador: Consum energètic anual S'han substituït les làmpades del mercat de la carn amb potència de 150 w, per unes de més eficients de 16 w de LED. La substitució d aquestes làmpades ha suposat un estalvi energètic important, que ha suposat una reducció del consum gairebé a la meitat respecte el Imatge 6.- Focus fos del mercat de la carn. Objectiu 3 Augmentar en un 5% l'ús detergents etiqueta ecològica Assolit Fita Substituir un producte de neteja per un altre amb etiqueta ecològica Indicador: Producte amb etiqueta/producte total S'ha demanat a l'empresa adjudicatària de la neteja de les depències municipals l'ús d'algun tipus de detergent ecològic tal com va proposar l'empresa quan van presentar la seva oferta. Enacra és un tema pendent perquè es va provar un tipus de detergent per la neteja dels lavabos que no va funcionar. Aquesta qüestió es tractarà més endavant amb a les entrevistes individualitzades amb els proveïdors. Objectiu 4 Reduir en un 5% el consum d'aigua respecte el 2012 Assolit

15 Fita 4.1- Fer un manual de bones pràctiques per als proveïdors i als marxants Indicador: Consum trimestral d'aigua Es va iniciar la redacció del manual de bones pràctiques, però es va considerar que per finalitzar-ne la redacció calia prèviament fer les entrevistes individualitzades amb els proveïdors. Atès que s ha plantejat de nou en elm pla de formació, serà una de les qüestions a tractar amb els diversos proveïdors. Fita 4.2 Canviar el sistema de reg de via pública Indicador: Consum trimestral d'aigua S'ha intentat plantejar de nou la possibilitat de disminuir el consum d'aigua a l'hora de la neteja exterior del mercat. Atès que està subjecte a la implantació del nou contracte de recollida de residus i de neteja viària, no es poden projectar nous canvis en aquest sistema. Una altra de les qüestions plantejades ha estat la retirada d una de les dues aixetes del mercat de la carn, atès que així reduïm el manteniment i les possibles pèrdues d aigua. Tanmateix aquesta acció no s ha dut a terme, ja que les dues aixetes són necessàries per la neteja interior del mercat de la carn. Imatges 7 i 8.- Moment de la neteja exterior del mercat diari (esquerra) i una de les aixetes del mercat de la carn (dreta). Fita 4.3 Estudiar la problemàtica de l'acumulació de gel en el mercat i trobar una solució per fondre el gel Indicador: Consum trimestral d'aigua En el cas de l acumlació de gel a les piques dels espais comuns del mercat del peix s'ha acordat entre tots de no deixar gel. En aquest sentit s han col locat uns cartells informatius a sobre les aixetes de les piques per indicar-ho

16 Imatge 9.- Cartell informatiu en una de les piques del mercat del peix Objectiu 5 Campanya Som allò que llencem dins l'any europeu contra el malbaratament alimentari. Fer 2 Tallers en l'àmbit del mercat Assolit Fita 5.- Sensibilitzar als clients del mercat sobre el malbaratament alimentari i donar consells de conservació dels aliments i cuina d'aprofitament Indicador: Nombre assistents taller = 100 persones En una de les reunions del mercat que es convoquen regularment, es va fer la proposta del taller en els paradites i marxants. Es va demanar la seva col laboració pel subministrament de fruita/verdura aprofitable per al taller, però que no era apte per a la seva venta. Per la difusió vam editar una butlleta vam editar-ho en paper (vegeu imatge 10, 11 i 12) i vam fer publicitat pel web i per les xarxes socials. El taller es va realizar el dissabte 5 d abril de 2014 amb l entitat Espai Ambiental. Mentre es repartien sucs amb la fruita i verdura cedida pels marxants, s informava a les persones que estaven en el mercat la problemàtica sobre el malbaratament alimentari i es donaven consells per evitar llençar aliments. Es van repartir 100 sucs, de la fruita que sobrar es va repartir en una entitat social. Imatges 10 i 11.- Taller de sensibilització ambiental sobre el malbaratament alimentari en el mercat

17 Imatge 12.- Cartell de difusió del taller de malbaratament alimentari Objectiu 6 Promoció productes de proximitat amb atorgament de 120 lots en la Campanya Rasca l'unça 2013 i 2014 Assolit Fita 6.- Sensibilitzar de la importància dels productes de proximitat Indicador: Nombre de lots lliurats (2014) = 240 La campanya Rasca l Unça va néixer el 2012 organitzat per l Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP). Es tracta d una campanya de Dinamització Comercial i Desenvolupament Local, amb els tres Mercats diaris de Palafrugell (el de la carn, el del peix i el de fruita i verdura). El Rasca l Unça també aposta per la sostenibilitat, en promocionar i fomentar explícitament el consum de productes de proximitat (vegeu imatge 13 i 14). Per aquesta campanya s'ha posat el logotip de l'emas del mercat i el de prop molt millor. En el cas del 2014 hem millorat el text explicatiu en la pàgina web de rasca l'unça i s ha aprofitat per adjuntar informació de promoció d'aquests productes. En aquesta última edició s han repartit 240 butlletes guanyadores dels productes de proximitat i s gha editat una butlleta explícitamente per aquest premi. Imatges 13 i 14.- Butlleta Rasca Unça 2014 (esquerra) i premis productes proximitat 2013 (dreta)

18 Objectiu 7 Aconseguir 25 participants concurs de fotografia per millorar la participació i la comunicació dels clients, dels marxants i dels treballors en el sistema de gestió ambiental. Fer 1 article revista Milfulls Assolit Fita 7.- El 50% de les fotografies de la declaració ambiental, de la pàgina web i de material de difusió del mercat seran els resultat d'un concurs de fotografia del mercat i la seva importància en el territori 2.- Fer un article en la revista Milfulls i presentar els resultats mediambientals a través de la pàgina web i pósters en el mercat Indicador: Nombre de participants en el concurs de fotografia i nombre de fotografies emprades = 19 persones i 43 fotografies presentades Vam considerar interessant plantejar de fer un concurs de fotografia sobre el malbaratament alimentari, atès que enguany dins la Setmana europea de prevenció de residus aquest era el tema pel dia europeu. Si bé el nombre de participants no va arribar a 25, tal com ens havíem marcat, el fet que cada autor pogués presentar tres obres, ha fet que es presentessin més de 40 obres. Vam valorar molt positivament el fet que l'acte de lliurament de premis es fés en el mercat perquè es va visualitzar molt l'acte. Pel que fa a l'impacte comunicatiu de l'activitat en l'apartat del web de les bases del concurs es van fer 671 clics i en l'apartat del veredicte 556 entrades (10/12/2014). Es va publicar una notícia al Diari de Girona, El Nou i també a la revista municipal Can Bech. L'article en la revista milfulls es va desestimar perquè l espai disponible no era suficient per fer-ne un article, sinó que simplement hi havia espai per fer un breu. Imatge 15.- Fotografia guanyadora 1r premi categoria adults titulada Bon aprofit

19 Imatges 16.- Fotografies guanyadores 2n i 3r premi categoria adults Estic tipa. Vull les postres (esquerra) i Mal pelada (dreta) Imatge 17.- Fotografia guanyadora 1r premi categoria infantil titulada Tu tira-ho, que jo ja ho aprofito Imatges 18 i 19.- Fotografies guanyadores 2n i 3r premi categoria infantil Estic trsit, no em llencis (esquerra) i Embotits i pa verds (dreta)

20 Imatges 20 i 21.- Acte de lliurament premis concurs de fotografia presentación (esquerra) i premiats (dreta) El programa a d objectius plantejat pel Organitzar 1 Taller de tast d'aigües; Aigua envasada, de l'aixeta i/o depurada a casa 2. Ampliar al 100% de les parades del mercat dins l'àmbit de SGA el sistema recollida de residus 3. Establir 1 nou punt de recollida de l'oli domèstic 4. Reduir en un 5% el consum d'aigua respecte el Promoció productes de proximitat amb atorgament de 140 lots en la Campanya Rasca l'unça Promoció dels productes de proximitat amb la participació de restaurants en la Campanya "La Teresina Recomana" amb la participació de 12 restaurants Imatge 22.- Programa de la campanya La Teresina recomana de promoció de productes de proximitat

21 5.1. Evolució del comportament ambiental RESIDUS Tal com marca la normativa en matèria de residus els titulars de les parades del mercat estan obligats a efectuar la separaració selectiva de residus. Pel que fa al sistema de recollida, de dimarts a dissabte els residus es recullen selectivament les següents fraccions: fusta, envasos, cartró i matèria orgànica. Pel que fa al diumenge, la fracció orgànica es recull selectivament, mentre que la resta de fraccions es recullen juntes i són tractades com a rebuig. Estava previst que entrés en vigència el nou contracte de recollida de residus, que d entre diverses qüestions contemplava la recollida selectiva de residus del mercat dels diumenges. Atès que encara no s ha pogut licitar el nou contracte, el sistema de recollida és el mateix des dels canvis efectuats a principis de La fusta, el cartró i els envasos del mercat es porten a la Deixalleria Municipal i es pesen per separat, així tenim pràcticament un registre diari del que es recull en el mercat de dimarts a dissabte (vegeu Gràfica 1, 2 i 3). En el cas del cartró, els dies que s efectua la recollida selectiva porta a porta comercial en el municipi, s aprofita aquest servei per recollir el cartró del mercat. Aquest sistema permet optimitzar els dos serveis i evitar nombre de viatges a la deixalleria i en conseqüènia nombre d emissions de CO2 derivats dels vehicles de recollida de residus. Analitzant les dades obtingudes, el percentatge de recollida de fusta, cartró i envasos ha estat el mateix entre el 2013 i el 2014, essent la fracció del cartró la més abundant respecte aquests tres residus. En el cas de la matèria orgànica els càlculs totals s han efectuat a partir de les estimacions de dues pesades a l any % 37% 34% 37% CARTRÓ ENVASOS FUSTA CARTRÓ ENVASOS FUSTA 29% 29% Gràfica 1.- Recollida de cartró, fusta i envasos en el mercat municipal (percentatge en pes)

22 Quantitat recollida (kg) C E F T 2T 3T 4T Quantitat recollida (kg) C E F T 2T 3T 4T Gràfiques 2 i 3.- Quantitat de cartró, envasos i fusta recollides per trimestre. Analitzant les diverses quantitats recollides per fracció i trimestre s observa que en el tercer trimestre, que coincideix amb la màxima activitat del mercat és quan es recullen més residus, en algunes de les fraccions corresponen gairebé al doble del que es recull durant el primer trimestre. S ha realitzat una anàlisi de les entrades de deixalleria i s ha constatat que alguns dies no tenim dades d entrades a deixalleria. Comparativament entre el 2013 i 2014, aquest darrer any el nombre de dies sense dades ha augmentat en 8 dies

23 DIES SENSE DADES Nombre de dies T 2T 3T 4T Gràfica 4.- Total de dies per mesos que no s ha fet recollida selectiva de cartró, envasos i fusta. En total 45 dies del 2013 no tenim dades de recollida de la fusta, el cartró i els envasos i del 2014 han estat 53 dies. (vegeu Gràfica 3) L empresa ens ha comentat que aquests dies que no hi ha entrades a deixalleria, és perquè hi ha poc residu i ho deixen en el seu magatzem. Per aquesta qüestió s ha obert una no conformitat i en una de les entrevistes a proveïdors previstes s aprofundirà en aquest tema. El fet de no tenir les dades durant aquests dies, s ha considerat que els residus d aquests dies anavan a rebuig, és per aquest motiu que la quantitat de rebuig del 2014 s ha incrementat respecte el 2013 (vegeu taula 1 i 2). Taula 1.- Dades residus no especials 2013 RESIDU no TOTAL (t) Nº t/treballador especials treballadors* FORM ,92 Cartró ,10 Envasos ,08 Fusta ,09 Rebuig ,42 TOTAL ,60 Taula 2.- Dades residus no especials 2014 RESIDU no TOTAL (t) Nº t/treballador especials treballadors* FORM ,80 Cartró ,10 Envasos ,08 Fusta ,09 Rebuig ,42 TOTAL ,

24 En el cas de la matèria orgànica, s han canviat d ubicació els contenidors, ja que hi va haver queixes les males olors i de residus fora del contenidor. Al final la solució va ser retirar els 4 contenidors de matèria orgànica de darrera del mercat de la carn i es van reubicar en el magatzem de la brossa en el mercat del peix. Imatges 23 i 24.- Imatges de la recollida selectiva en el mercat. Pel que fa a la quantitat de recollida de la matèria orgànica ha disminuït lleugerament respecte el El motiu d aquesta davallada pot ser ocasionada possiblement perquè el càlcul de la quantitat recollida es realitza a partir de les estimacions realitzades a partir d algunes pesades efectuades al llarg de l any. PERCENTATGE RESIDUS NO ESPECIALS 2013 PERCENTATGE RESIDUS NO ESPECIALS % 30% 6% 5% 6% 57% ORGÀNICA CARTRÓ ENVASOS FUSTA REBUIG 6% 5% 7% 52% ORGÀNICA CARTRÓ ENVASOS FUSTA REBUIG Gràfiques 6 i 7.- Percentatge residus no especials recollits any 2013 i 2014 Residus especials: la quantitat de residus especials generats en el mercat és pràcticament inexistent, bàsicament són els residus procedents de la substitució de làmpades del mercat de la carn o el peix o bé dels treballs de manteniment per les plagues urbanes. En total s han substituït 8 lluminàries el 2013 i 11 lluminàries el 2014 i que segons les estimacions dels residus en pes representen 1,6 Kg i 2,2 Kg respectivament (vegeu taula 3). Aquests residus es porten a la deixalleria municipal

25 Taula 3.- Dades de residus especials 2013 i 2014 ANY Residus especials Quantitat (t) Nº treballadors t/treballador ,0016 1,03 x Fluorescents 0, ,40 x 10-5 Taula 4.- Percentatge de residus recollits selectivament respecte el total de residus generats ( , 2013 i 2014) ANY (abril març 2013) Indicador de gestió de residu (Residus recollida select/ residu total generat)* (Residus recollida select/ residu total generat)* (Residus recollida select/ residu total generat)*100 % selectiva En la taula 4 es detalla els percentatges de recollida selectiva durant tres anys. Es pot comprovar que el 2014 s ha produït una davallada del 4% percentatge de recollida selectiva respecte l any anterior bàsicament per dos motius; un ocasionat pel lleuger increment del rebuig i l altre perquè estimativament la quantitat de matèria orgànica recollida ha disminuït. Es preveia poder incrementar el percentatge de selectiva atès que un dels objectius era implementar el sistema de recollida selectiva també els diumenges i que no s ha acabat materialitzant pels motius que anteriorment ja s han exposat. AIGUA Segons les dades que ens facilita l empresa concessionària, si bé el 2013 hi va haver una lleugera disminució del consum anual (vegeu taula 5 i Gràfica 8) a l entorn d un 6%, el 2014 va tornar a augmentar el consum arribant pràcticament al consum del Taula 5.- Consum d aigua potable anual dins l àmbit del SGA CONSUM D AIGUA ANY m 3 Nº treballadors m 3 /treballador , , ,38 TOTAL , , , ,

26 Consum anual AIGUA mercat Consum anual (m 3 ) Gràfica 8.- Consum anual total del mercat des del 2008 fins el 2014 AIGUA CONSUM (m 3 ) Comptador Mercat Carn Comptador Parades Peix Comptador neteja viària Comptador sanitaris, safarejos i neteja exterior (anul lat 2011) Gràfica 9.- Consum anual d aigua per comptador del mercat El consum principal d aigua es produeix en el mercat del peix (vegeu gràfiques 9-12) i representa més del 50% del consum del mercat del peix. Malgrat les diverses actuacions per reduir el consum d aigua, com es pot observar el la gràfica 9, la tendència en el mercat del peix i en el mercat de la carn és a augmentar el consum any rere any, si bé mirant el cómput anual el consum de 2014 és gairebé semblant al consum de 2008 (vegeu gràfica 8). Comparativament, el consum anual d aigua del mercat municipal per aquest 2014 correspon al consum anual d aigua de 30 habitatges. CONSUM AIGUA PER COMPTADOR (2012) CONSUM AIGUA PER COMPTADOR (2013) 30% 15% 29% 17% Comptador Mercat Carn Comptador Parades Peix Comptador neteja viària Comptador Mercat Carn Comptador Parades Peix 55% 54% Comptador neteja viària

27 CONSUM AIGUA PER COMPTADOR (2014) 28% 17% 55% Comptador Mercat Carn Comptador Parades Peix Comptador neteja viària Gràfiques 10, 11 i 12.- Percentatge de consum d aigua pels tres comptadors del mercat 2012, 2013 i 2014 Analitzant les dades des del 2012 fins al 2014 el percentatge de consum per comptador es manté pràcticament igual, més de la meitat del consum es produeix en el mercat del peix, mentre que una tercera part de l aigua consumida és deguda a la neteja exterior (vegeu gràfiques 10, 11 i 12). L abocament d aigües residuals quantitativament té els mateixos valors que l aigua consumida. Les aigües residuals que es generen són les dels lavabos i les de la neteja d algunes parades (sobretot del peix) i de la via pública, i sol haver-hi sabó. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I CONTAMINACIÓ LUMÍNICA Pel que fa al consum energètic, no hi ha hagut gaire oscil lacions en el mercat del peix, ja que des que es va remodelar aquest mercat l eficiència energètica de l edifici ha millorat considerablement. Tot i així s observa una tendència a augmentar el consum energètic des del 2011 fins el 2013 (vegeu taula 6). En aquest sentit no hi hem trobat un motiu que expliqués aquest lleuger augment. Taula 6.- Consum elèctric anual del mercat del peix Comptador Mercat Peix Mwh Nº treballadors Mwh/treballador , , , , , , , , , , , , ,95* 156 0,09 *els darrers mesos del 2014 en no tenir les dades reals s ha fet una estimació a partir de la mitjana dels consums facturats En el cas del mercat de la carn, una de les actuacions realitzades planificades a l auditoria energètica

28 Taula 7.- Consum elèctric anual del mercat de la carn Comptador Mercat Carn Mwh Nº treballadors Mwh/treballador , , , , , ,02 Les dades del consum elèctric per al mercat del peix s han obtingut a través de les factures de l empresa subministradora, mentre que les dades per al mercat de la carn s han obtingut a partir de les lectures reals en el comptador durant un mes i s ha extrapolat a tot un any, atès que no hi ha modificació de la franja horària del mercat entre mesos. Pel mercat del peix el consum elèctric respecte l any 2009 s ha reduït un 1%. Caldrà pel proper any avaluar les mesures d eficiència energètica aplicades amb la remodelació del mercat del peix. No es disposa de cap font d energia renovable en l àmbit del SGA del mercat diari i setmanal, per la qual cosa el consum d energia renovable és 0. Contaminació acústica L Ajuntament va revisar l ordenança de sorolls i el mapa de capacitat acústica de Palafrugell en relació amb el Decret 176/2009 de 10 de novembre, pel qual s aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n adapten els annexos. Les fonts de soroll del mercat són les veus humanes i el propi de l activitat de mercat, com ara els cops en la càrrega i descàrrega de mercaderies. El març de 2011, es van prendre diverses mesures sonomètriques, una sota la zona coberta del mercat del peix i l altra en l encreuament del carrer Pi i margall amb el carrer Tarongeta, (Valor límit d immissió 59 Dba i 60,3 Dba), les quals estan per sota els nivells permesos per la normativa vigent (art. 45 Decret 176/2009, L d (7h 21h) 65). Atès que no hi hagut queixes des de llavors, no s han realitzat més mesures. BIODIVERSITAT L ocupació del sòl és un indicador que es referix a l impacte que es produeix sobre la flora, la fauna, el sòl i la superfície mentre es manté una activitat humana. L ocupació del sòl l any 2010 dels dos edificis (mercat Peix i mercat carn): Taula 8.- Ocupació del sòl de 2014 Ocupació del sòl (m 2 ) Nº treballadors m 2 /treballador 3293, ,

29 EMISSIONS A fi d efectuar un càlcul de les emissions de CO 2 associades a l activitat del mercat només s ha tingut en compte les emissions directes (consum energètic), atès que per les emissions indirectes (generació de residus) a Espanya no hi ha una metodologia específica (segons consulta efectuada a l Oficina Catalana del canvi climàtic (2011)). Pel que fa a les emissions de CO 2 es pot comprovar que tan el 2013 com el 2014 ha disminuït respecte el Aquesta reducció es deu a la reducció del consum energètic. Taula 9.- Emissions directes de CO 2 des del 2010 fins el 2014 ANY t CO 2 * Nº treballadors t CO 2 / treballador , , , , , , , , , ,03 * Els càlculs s han realitzat en base als barems de la Guia per al càlcul d emissions de gasos d efecte hivernacle (Oficina Catalana del canvi climàtic) EFICIÈNCIA EN EL CONSUM DE MATERIALS En el mercat municipal es consumeixen productes de neteja. El consum de productes de neteja el 2013 va ser un 15% inferior respecte el 2012 i un 10% el PRODUCTES ANY LITRES TREBALLADORS l/treballador TOTAL PRODUCTES NETEJA , , , , , , , ,72 6. REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS AMBIENTALS El Sistema de Gestió Ambiental disposa d un procediment sobre els requisits legals que són aplicables, dins el qual hi consta un registre actualitzat dels requisits normatius que afecten el seu abast. Per identificar els requisits legals aplicables l Ajuntament disposa d un contracte amb un servei d assessorament, amb el què periòdicament s actualitzen les disposicions aplicables i s avalua el seu compliment. Els requisits legals aplicables al Sistema de Gestió Ambiental, juntament amb les disposicions legals corresponents són els que es detallen a continuació en la segünet taula:

30 En l àmbit del mercat municipal, tenim contractada una empresa que ens revisa la legislació vigent que aplica en el sistema. Els requisits legals estan revisats i són conformes. Dels requisits legals es destaca: Aigua. Es realitzen analítiques de la qualitat de l'aigua de consum humà, agafant mostres del dipòsits de subministrament, segons la freqüència establerta per la normativa legal. Residus. En el mercat de Palafrugell hi ha establert un sistema de recollida selectiva de residus. La recollida selectiva de residus als mercats la realitzen empreses concessionàries que fan la recollida, controlen les quantitats de residus generats, porten els residus als gestors oficials (deixalleria de Palafrugell i altres gestors) i guarden els registres dels lliuraments efectuats. Es disposa del codi P per la gestió de residus de la recollida municipal. Pel que fa als residus especials, la recollida la realitzaria una empresa concessionària que gestionaria adequadament aquest residu, o bé, la brigada municipal, també gestiona aquests residus adequadament i es porten a la Deixalleria Municipal. Contaminació atmosfèrica. Els vehicles de les empreses subcontractades per a la neteja i recollida de residus i els vehicles de l'ajuntament disposen de la ITV en vigència. Plans d emergència. L'Ajuntament de Palafrugell té definits els protocols d'actuació a seguir per l'activació de cadascun dels plans d'emergència. Instal lacions contra incendis i foc. Revisions i inspeccions fetes amb les freqüències establertes a nivell normatiu. Instal lacions frigorífiques. Hi ha una empresa contractada per efectuar les revisions del manteniment. Aquestes revisions del manteniment es realitzen dos vegades a l'any i es revisen els punts establerts al Manual de manteniment de l'edifici del Mercat del Peix. Agenda 21 i Adhesió pacte d alcaldes. L ajuntament ha subscrit de manera voluntària l Agenda 21 i el Pacte d alcaldes Formació i sensibilització ambiental La formació realitzada durant aquest període ha estat molt nomborsa i diversa. Per una banda els paradites i marxants realitzen la formació que consideren interessant per la seva parada, així hi ha marxants que han realitzat formació d horta ecològica, aplicació de fitosanitaris/control de plagues, creació de pàgines web, entre d altres. Per altra banda hi ha la formació realitzada o impartida per personal de l IPEP i l ajuntament. A destacar la formació en gestió del temps, millora dels serveis públics, actuacions en matèria de malbaratament alimentari, gestió energètic gemweb i programa d incidències dinaptica, i sistema de gestió mediambiental. Pel que fa a la formació impartida s ha assistit a dues jornades; I Jornada de Mercats Municipals de Girona organitzada per la Xarxa de Mercats Municipals de Girona i on es va fer una conferència sobre la Campanya de Rasca l Unça i Prevenció del malbaratament alimentari des del món local organitzat pel Cilma, on es va explicar el taller de malbaratament organitzat en el mercat (vegeu imatges 25 i 26)

31 Imatges 25 i 26.- I jornada de mercats municipals a les comarques gironines (a l esquerra) i presentació dins la jornada d actuacions de malbaratament alimentari organitzat pel cilma (dreta) En el cas de la formació a paradistes i marxants i atès que es va col locar un desfibril lador sota el porxo del mercat, es va realitzar una sessió informativa per explicar-ne el funcionament. Aquesta formació va tenir molt bona acollida i hi van assistir 18 persones (vegeu imatges 27 i 28). Imatges 27 i 28.- Desfibril lador ubicat en el mercat i sessió informativa de funcionament del desfibril lador adreçat a paradistes i marxants Pel que fa a la planificació de la nova formació s ha previst realitzat durant el 2015 la següent formació: - Decret Venta de proximitat i producte de proximitat i experiències de promoció de productes locals - Formació dels equips de primera intervenció per cas d'emergència - Píndoles comunicatives a paradistes i marxants - 2 Entrevistes individualitzades amb els proveïdors - Canvis a la norma ISO ALTRES DADES D INTERÈS DE L ORGANITZACIÓ EN RELACIÓ AMB EL MEDI AMBIENT

32 7.1. Agenda 21 Local i Pla d Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) L Agenda 21 és un programa de les Nacions Unides (ONU) per promoure el desenvolupament sostenible. Es tracta d un pla detallat d accions que han de ser escomeses a nivell mundial, nacional i local per entitats i grups principals particulars en totes les àrees en les quals tenen lloc impactes humans sobre el Medi Ambient. El Consistori de Palafrugell, amb el suport de la Diputació de Girona, va iniciar l'any 2001 un procés d'agenda 21 Local, que va portar a definir el Pla d'acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) de Palafrugell a l any El PALS pretén aconseguir la implicació dels ciutadans en l objectiu de la integració dels criteris de sostenibilitat en el model de desenvolupament de la vila. El Pla es va dividir en diferents fases de treball i constitueix l eix vertebrador del procés d Agenda 21 local de Palafrugell: Recull d informació: vectors ambientals, territorials, socials i econòmics. Memòria descriptiva del municipi i Diagnosi Municipal. Pla d Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS): definició de línies estratègiques i programes d actuació que donin inici al procés de desenvolupament sostenible. Pla de seguiment. Creació de mecanismes per a implicar a la població i els agents econòmics i socials locals en el desenvolupament de l Agenda 21. El PALS esdevé un valuós instrument de planificació estratègica local d aspectes com ara l urbanisme, la gestió de recursos naturals, els equipaments culturals, la gestió dels desenvolupament residus, el patrimoni natural entre altres, prenent la sostenibilitat com a model de. Juli Fernández i Iruela Alcalde de Palafrugell Declaració verificada per TÜV RHEINLAND IBÉRICA, verificador mediambiental acreditat per l ENAC amb número ES-V-0010 i certificada pel Reglament EMAS